Martí Coral

Divendres passat em van regalar un llibre de segona mà. Els meus amics ja saben que soc bon lector, però millor col·leccionista de llibres, així que regalar-me'n un sempre és una bona opció. El cas és que regirant aquest llibre, he trobat una targeta d'embarcament d'Easy Jet. No posa l'any, però sí que posa la data: 24 de maig. És d'un trajecte Liverpool-Barcelona i tinc el nom de la passatgera, nom que no em semblaria maco revelar aquí, així que li direm Mrs. Robinson. Entenc, per la llengua del llibre, que tornava a Barcelona després d'una estança a Liverpool, o algun lloc proper de la zona. Qui sap si feia turisme, hi estava per feina, visitava a algun amic o familiar, o si assistia a algun esdeveniment en concret. Investigant he llegit que cada mes de maig es realitza un festival cultural a Liverpool, el Liverpool Nights, on la ciutat es vesteix de concerts, els museus obren a la nit i s'hi fan projeccions audiovisuals. Fa bona pinta, la veritat. Però...

Ja fa un temps que evito pel·liculitzar moments de la meva vida, així m’estalvio decepcions. Es tracta del meu dia a dia, no pas un d’un èxit taquiller; així que no té perquè tenir grans cops de teatre, ni ha d’estar farcit d’escenes emocionants en paratges espectaculars, ni ha de tindre tampoc un guió antològic. No trobareu pas una pel·lícula dedicada a un jove que passa les tardes de diumenge mirant futbol mentre barrina el mòbil, en canvi la meva vida està plena d’escenes com aquestes. Tot i així, no vaig poder evitar romantitzar un moment que va succeir divendres passat a primera hora del matí. Havia matinat, cosa estranya en mi en aquests últims deu mesos, i em disposava a anar a Barcelona per fer-me la foto de l’orla de graduació. En principi havia de ser un matí senzill, amb una única tasca, i perquè no, retrobaments amb amics i companys que fa temps que no veia. De fet així ho va ser. No obstant el moment de pel·lícula va vindre abans, tot just després de sortir de casa. Havi...