El noi de la pilota

Ja fa un temps que evito pel·liculitzar moments de la meva vida, així m’estalvio decepcions. Es tracta del meu dia a dia, no pas un d’un èxit taquiller; així que no té perquè tenir grans cops de teatre, ni ha d’estar farcit d’escenes emocionants en paratges espectaculars, ni ha de tindre tampoc un guió antològic. No trobareu pas una pel·lícula dedicada a un jove que passa les tardes de diumenge mirant futbol mentre barrina el mòbil, en canvi la meva vida està plena d’escenes com aquestes.

Tot i així, no vaig poder evitar romantitzar un moment que va succeir divendres passat a primera hora del matí. Havia matinat, cosa estranya en mi en aquests últims deu mesos, i em disposava a anar a Barcelona per fer-me la foto de l’orla de graduació. En principi havia de ser un matí senzill, amb una única tasca, i perquè no, retrobaments amb amics i companys que fa temps que no veia. De fet així ho va ser. No obstant el moment de pel·lícula va vindre abans, tot just després de sortir de casa. Havia de posar benzina abans d’anar cap a la estació, ja que com sempre, havia estirat moltíssim el dipòsit i anava gairebé sec. Això em va fer passar per davant de la meva antiga escola-institut, on vaig passar els 13 primers anys de la meva vida acadèmica. Allà estaven esperant els xavals més matiners, amb cares llargues de son parcialment tapades per mascaretes quirúrgiques, un portava una pilota que se la passava sense esma amb dos nois més. Vaig frenar tot esperant que agafessin la pilota i s’apartessin del mig, mentre rumiava que en aquell mateix indret, deu anys enrere potser jo seria un dels nois de la pilota. Era simbòlic que el dia en què signava el final de la meva vida acadèmica, (tot i que com a mínim encara em queden quatre mesos més) passés per davant de la meva antiga escola.

Qui sap si un matí de gener de l’any 2011, un exalumne es dirigia a fer-se la foto de l’orla quan un xut de Martí Coral el va fer parar mentre recordava l’any 2001 quan ell feia el mateix. Fins hi tot qui m’assegura que l’any 2031 el noi que jugava a futbol no es dirigeixi a fer-se la foto de l’orla quan uns xavals el facin aturar perquè estan jugant a pilota al mig del carrer.

Ja a la benzinera, tot pensant en aquest ventall de possibilitats, sonava Camals Mullats: “I obrirem una altra porta evidenciant la mentida. T'estime, t'estimo, t'estim”