Qualitats que passen desapercebudes en el món de la perruqueria

M'agrada la meva perruquera. Té unes qualitats que passen desapercebudes en el món de la perruqueria, però que per al meu gust son prioritàries. No us mentiré, vaig acudir per primer cop al seu establiment a la cerca d'un tallat més econòmic, per sota dels deu euros, concretament n'eren vuit. Un molt bon preu al meu entendre. I resulta que m'hi he quedat, i no pas pel preu, ja que l'ha pujat fins als nou i mig.

No és la millor perruquera de Piera, de ben segur. Té dies... Com tothom, vaja. Però m'agrada, m'agrada perquè no em treu conversa buida i va per feina, amb un quart d'hora o menys em té fet. No m'agrada que anar a la perruqueria sigui una tarda d'interrogatoris velats: que si els estudis, que si novia, que si feina, que si el temps, que si altres clients... Quan anava a la perruqueria on va me mare era un suplici. El mateix passava quan anava al barber masculí per excel·lència de Piera, que a les cadires d'espera hi tenia revistes eròtiques. Crec que allà vaig veure la meva primera teta. Res podia fer pensar que era el Messi dels cunyats, excepcional, recomano a tothom anar-hi algun cop, impressiona i tot. Talla bé, però aquesta no és la meva prioritat, a més a més cobra uns catorze euros, massa per la meva butxaca.

La Kenia, perquè es diu Kenia, únicament em pregunta si vull el tallat de sempre, suposo que ho fa per cortesia, perquè sí que el vull. Potser també ho fa perquè em veu cara de majara i pensa que algun dia puc anar amb la idea entre cella i cella de rapar-me. Ni jo ho descarto, així que fa bé de preguntar. Mentre talla em posa bachatas, que he descobert que és una música excel·lent per tallar els cabells. Un cop acabat em pega una champunada, que fer del xampú un verb em sembla meravellós. I després em posa gomina, una cosa que només faig un cop al mes, quan vaig al seu establiment, perquè la gomina fa de quillo; però escolta, se l'ha veu molt entusiasmada posant-la, jo no li diré pas com ha de fer la seva feina. Pago, marxo, i al cap d'un mes l'obro per Whatsapp per tornar-hi. Gairebé mai posa traves en què vagi quan proposo, perquè m'agrada anar a primera hora de la tarda, mentre la gent de bé dorm. Aviat li demanaré que em guardi el primer dilluns de cada mes a les 16 h, així m'estalvio un tràmit més, que la vida semiadulta ja en te prou de tràmits.